Petites acrobàcies domèstiques...

Que noooooo! Que avui, encara que semble mentida, no em queixaré de les nostres misèries lingüístiques… Avui només tinc una pregunta que fa dos dies que em roda pel cap, des que diumenge a la nit, en no sé quin dels 6 o 7 noticiaris que s’empassa (i em fa empassar el meu “company de pis”) vaig veure que l’exèrcit espanyol de l’aire o l’exèrcit de l’aire espanyol (ara mateix no sé com va exactament la subcategorització…) va fer en quatre ciutats espanyoles no sé quantes acrobàcies per lloir els seus caza no sé què, F-18, helicòpters amb no sé quants cognoms… Resulta que per no paréixer més desinformada del que segurament estic, he buscat per internet i he vist que també el passat 21 de juny, l’exèrcit espanyol va participar en una exhibició amb un F-18 al Festival RNLAF OPEN DAY en la Base aèria Leeuwarden d’Holanda. La meua pregunta és: Quant combustible gasten aquests aparells?
Per a ser exactes, la meua primera pregunta va ser: Per què gasten els avions per cremar combustible inútilment? El Santi (el tipo del sofà del meu menjador, ja sabeu…), home savi, pràctic, solidari, atemperat i pacifista com n’hi ha pocs, tenia una resposta (com sempre): “dona, més val que usen els avions per a exhibicions acrobàtiques que per a matar penya, no?” Sí, ja… Però això… la gasolina, benzina (o el que siga que facen servir per enlairar aquells monstres) també ho pague jo amb els meus impostos? Són de l’exèrcit de tots, no? El mateix exèrcit que paguem tots? Els mateixos tots que ens patim la crisi que diuen que té com a un dels focus més importants el preu dels carburants?
Veureu, faré una comparació casolana. Resulta que en ma casa sóc jo qui recapta els impostos per passar el mes, pagar la llum, comprar sabatetes, bolquers i robeta pels nostres quatre “contribuents”, roba llibres per al meu company del sofà i per a mi, que governem la llar; pagar aigua, llum, comunitat, telèfon, menjar… En fi! Petites acrobàcies casolanes! Com en tots els “petits estats casolans” del món. I resulta que si el corder, la vedella i el peix van cars, mengem llegums, verdures i pollastre, que tampoc és precisament barat, tot s’ha de dir. No sé si m’enteneu…
Que en què hem d’emprar els avions de l’exèrcit? No sé…A fer esforços per portar ajuda humanitària a països del tercer món? A Somàlia, per exemple, que és, com diu Obama (home ben assessorat) on es gesta el terrorisme de les pròximes dècades? Ah! Que no cap físicament l’ajuda en avions com “els caza” o en petits helicòpters, per gran cognom que els adorne? Doncs si no ens serveixen d’ajuda els grans aparells, guardem-los i esperem. No? Tampoc té més importància que no els fem servir.
Sí la té, però, que en pàgines titulades “suerte, vista y al toro” (típical spanish del que posa els pèls de punta) trobem màximes com “El piloto de caza debe ser joven, sano, fuerte, voluntario en su destino y de gran acomotividad” (Joaquin García Morato, as de la asociación española de aviación, dixit).