domingo, 29 de junio de 2008

Salut

Aquests dies, un dels meus ha estat malalt. I no, no tenia un empatx de banderes d'Espanya, no. Era una cosa un poc més "lleugereta", una simple infecció de vies respiratòries. El cas és que, preocupada pel seu estat febril, que el feia estar estacat al sofà gran part del dia i de la nit, m'he vist a mi mateixa arraulida a la butaca del costat, termòmetre en mà, deixant perdre la mirada tele endins... El grapat d'anuncis que ens hem hagut d'empassar m'han fet obrir els ulls a la vida. He constatat que quan ens acostem a una certa edat hi ha un grapat de menjars i begudes que ens hem d'engolir indefugiblement si volem estar en forma: un "actimel" per reforçar les defenses, una sort de iogurt anomenat "activia", que ens ajudarà a evacuar correctament, uns cereals integrals que ara es diuen "especial K", que contribuiran a la puntual evaquació provocada per l'esmentat iogurt, una mena de beuratge dit "Danacol", per controlar el colesterol, hi ha també una altra pòcima que regenera i hidrata "desde dentro" la malfeta pell d'una dona de més de quaranta (als homes es veu que no se'ls "malfa"la pell o no necessiten regenerar-la), que li ho diguen a l'Ana Rosa Quintana! Podem tindre cura també del nostre cos fotent-nos un pot d'olives la Española con omega tres y extracto de soja. El que em faltava escoltar! I així un grapat de delicadeses gatronòmiques amb l'etiqueta de saludable. I jo em pregunte: i aquí quan es menja? Vull dir, quan es menja bé. On han anat a parar el simple got de llet (ara ja és difícil trobar-ne una sense additius de calci, omega, àcids oleics, etc), el suc de taronja (que ara, no sé per què, ve enriquit amb vitamina C afegida) i el típic i saníssim pa torrat? On s'ha quedat la tan bramada dieta mediterrània? I la cuina de mercat? M'imagine que soterrada sota totes aquelles etiquetes que ens fan sentir joveníssims i feliços, o no?

Símbols

Vinc de fer una passeig amb el Santi i l'Eulàlia. Silenciosos com som, anàvem mirant cases i balcons, i m'he adonat que avui estan tots plens de banderes d'Espanya. És normal, supose: juga la sel·lecció espanyola... Tanmateix, jo em pregunte per què necessitem símbols les persones? Per què ens agrada penjar etiquetes dels nostres balcons perquè la resta del món ens identifique amb un grup determinat?
Què voleu que us diga? Jo estic amb la Polla Records: "Las banderas no son más que trapos de colores!" I sebeu? Jo crec que només serveiexen realment per tapar els fèretres d'aquells que moren en nom d'una pàtria... I és tan absurda la mort! I cobrir-la amb un drap no la fa pas menys dramàtica ni menys absurda, ni més simbòlica, no?