jueves, 17 de julio de 2008

Bulímia literària

“El blog convida a vomitar”, ho he trobat tafanejant per internet. Sembla que són paraules pronunciades en una ponència pel professor i assagista Enric Balaguer, a qui, dit siga de passada, admire i tinc en gran estima i de qui he estat alumna més o menys aplicada i lectora entusiasmada.
El blog convida a vomitar? Sí, pense que sí. Tanmateix crec que no únicament el blog; jo hi afegiria el paper en blanc, la llumada del monitor de l’ordinador quan l’engeguem... Em fa l’efecte, que en açò de l’escriptura, alguns sóm una mena de “bulímics literaris”. Ens deixen a mà un teclat i hi vomitem una història; tenim a la vista un paperet i hi arrosseguem una breu anotació, un assaig de vers, un intent de diàleg; ens creuem amb un desconegut i li inventem una vida feta a mida...
L’altre dia, li comentava a un amic que aquest blog meu naixia amb voluntat literària (tot i que darrerament hi he abocat un parell de queixes, ja ho sé, però és que, com diuen en castellà, “la cabra tira al monte”...). El meu amic em deia “t’equivoques en l’enfocament, perquè un blog és més per opinar sobre qüestions d’actualitat:” Ah! És que els sentiments de les persones no són actualitat? Vivim en l’era de la comunicació, ens empassem tertúlies radiofòniques, ens agrade o no, al taxi, a l’autobús, al cotxe de la parella; caminem pel carrer i en un trajecte de menys de dos-cents metres ens embotixen quatre periòdics gratuïts diferents plens de columnes i cartes al director on qualsevol expressa la seua opinió i ens la fa saber; ens connectem a internet i ens hem d’engolir el requadret del nostre servidor amb les últimes notícies perquè ens poguem formar una opinió ben fonamentada del que passa al nostre voltant...
Evidentment, estar al corrent d’allò que s’esdevé prop (o lluny) de nosaltres està molt bé. Però i pell endins? I cor endins? Expressar –vomitar- sentiments ens fa un poc més humans, ens acosta a les persones que tenim al costat, ens ajuda a donar-nos a conéixer, a fer-nos més iguals... i menys anònims.