viernes, 5 de noviembre de 2010

Petits polítics

(Us deixe la columna del diari "El Punt/Avui" d'aquesta setmana)

He de dir-vos que, d’un temps ençà, veig coses que em fan pensar que la dedicació a la política bé deu requerir una certa formació acadèmica en Ciències polítiques; però crec que és més una qüestió de talent –i de talant- que, de vegades, en algunes persones despunta ja des de ben petits.
M’ho fan pensar les eleccions a Consell Escolar que se celebraran al col·legi dels meus fills d’ací a poc. En aquest sentit, recorde que en els meus temps -fa mil anys, més o menys- en assumptes de participació escolar, com a molt, podíem ser delegats de classe. No me’n puc estar de dir-vos que, ací on em veieu, gran defesora dels procediments democràtics (de vegades), jo sovint era delegada de la meua classe i ho era... A dit! Els mestres solien designar-m’hi sense deixar opció a rèplica, perquè era (almenys ho semblava) bona xiqueta: tranquil·la, callada, responsable i discreta. La primera a assenyalar-me amb el dit va ser doña Ovídia en segon curs de EGB i ja em vaig escarxofar en el meu càrrec fins que vaig arribar a l’institut i l’adolescència i les hormones em van tòrcer el camí.
Ara els xiquets poden arribar molt més lluny: poden formar part del Consell Escolar des de 5é de primària. En aquest curs està el Joan C., el major dels meus cadells, i des de fa uns dies el tinc preocupat perquè els seus companys han començat a fer campanya i ell no té clar a qui ha de votar. Davant tant neguit, li vaig demanar que em portara la propaganda electoral i llavors ho vaig entendre. Us transcric alguns dels eslògans: “A Carla votarás y no te arrepentirás de lo que harás” o “Vota a Laura: tanto si me votas como si no, yo siempre seré tu amiga”. Caram! Deixem de banda el fet que aquestes criatures estan en 5é d’un programa d’ensenyament en valencià i tenen clar que la llengua té un paper fonamental en l’acumulació de vots (llengua majoritària= més vots). Però... I el programa electoral? Què pensen fer aquestes petites aspirants a polítiques per a millorar el funcionament del seu col·legi i la qualitat de vida escolar dels seus companys?
El més sagnant de tot és que el pare d’una d’aquestes canditates (també aspirant a polític, per cert), l’altre dia es vanagloriava de les qualitats diplomàtiques de la seua filla, incapaç de veure el seu discurs buit i la perillosa frivolització de la paraula “amistat”, que en el món polític adult sembla que ja és ben profitosa.
Em fa l’efecte que si les coses i no els ensenyem a fer propostes com cal, hem begut oli: aquests petits polítics demà seran polítics petits: amb els mateixos discursos falaços i buits, amb fosques intencions i ocultes agendes...