viernes, 2 de marzo de 2012

Coses que em fan venir mal de panxa

(Columna publicada al diari "El Punt/Avui" el 2 de març)


Sabeu? Fa uns dies que comence a preocupar-me seriosament per la meua salut mental, perquè he notat que he caigut en una mena de masoquisme mediàtic que està afectant, a més a més, el meu aparell digestiu. Us en posaré un exemple. Ara, quan arribe a casa al migdia, engegue la tele (que ja és mala cosa), em pose la Primera (per allò que se suposa que els informatius són els més imparcials) i em servisc el primer plat de cara a l'informatiu territorial. Imparcials no sé si són en aquest programa, però com que ja sabeu que el bilingüisme “bien entendido” em regira una mica l'estómac, el primer plat ja se'm fa pesat. No sé si us heu adonat que aquest programa és la mar de “bilingüísticament” correcte: la locutora que presenta les notícies, ho fa en valencià, però totes les altres connexions, les notícies a peu de carrer, etc, estan reportades en veus en castellà. Totes.
Una de les coses més curioses, però, són la secció d'esports: reportada també en castellà per Salva Campos, que no fa molts mesos era capaç de parlar valencià quan presentava ell l'informatiu territorial. També criden l'atenció alguns meteoròlegs, amb noms en valencià, explicant l'oratge de la Comunitat Valenciana, en castellà. Ja em pense jo que una televisió pública té l'obligació de representar la societat en general. Però, dic jo, no té l'obligació també d'aprofitar el poder que té en benefici de la normalització lingüística? No sé jo... a mi, almenys, escoltar periodistes que sé amb certesa que són bilingües, parlar només castellà em fa sensació de deixadesa i de treball fet a mitges.
Però no us penseu que és només aquest treball mal (o poc) fet el que em regira l'estómac. Poses la cadena que poses, les notícies que ens toca escoltar (com els temps que ens toca viure), també fan venir mal de panxa. L'altre dia, per exemple, les postres me les va agrejar el Presidente Rajoy, amb aquella expressió impertorbable, abraçat al faristol d'una sala de premsa i aferrat al poder que dóna el micro, dient que no tem les manifestacions en contra de la seua política (perquè no pensa escoltar-les, naturalment), perquè confia en la sensatesa dels espanyols. Vés per on! Per una vegada estic jo d'acord amb el Presidente: confie en la sensatesa dels milers de ciutadans que s'han llançat als carrers bramant contra la insensatesa de la política del PP.
Confie en els nostres polítics del futur: aquells milers de joves que han pres places, instituts i universitats reclamant el que saben seu; aquells estudiants que s'han refet dels cops de porra i ens han avançat la primavera entre la grisor de tants abusos de poder. Confie també que aquests joves no canviaran les rastes pels tratges fets a mida...