viernes, 25 de septiembre de 2015

El poder terapèutic de la filosofia



Elvira Cambrils, Tot el que tinc per ballar amb tu, Edicions del Bullent 2015, 408 pàgines, 18 €

Tot el que tinc per ballar amb tu, la darrera novel·la d’Elvira Cambrils (Pego 1955), és la història d’un viatge cap a l’assumpció de l’harmonia vital i de la llibertat personal a través de la recerca de la felicitat. La protagonista, una dona que frega la cinquantena d’anys, marcada pel fracàs matrimonial i pel pes d’una mare malalta, desembarca a l’illa grega de Sérifos amb la intenció de fer unes vacances curtes. Tanmateix l’entorn paradisíac i l’amabilitat amb que l’acullen els habitants de l’illa faran que l’estada s’allargue i que els mesos a Sérifos esdevinguen per a Felicitat, que així es diu la protagonista, l’esperó indispensable per acceptar els propis sentiments i deixar enrere el llast d’un passat ben poc satisfactori.
L’estructura de la novel·la es fonamenta en tres eixos: la narració del viatge, que articula al mateix temps, per una part, un diari íntim ple de referències a les experiències vitals i als fracassos personals que l’han portada a l’illa; i per una altra, un epistolari, en la més pura línia de la cultura clàssica, que la protagonista manté amb la neboda, i que determinarà el seu futur a través de les reflexions sobre els temes principals de la novel·la: l’amor, l’amistat, la maternitat, el treball i, en definitiva, la felicitat.
Amb una gran sensualitat i un magnífic domini del llenguatge, Elvira Cambrils crea, a més, una galeria de personatges molt ben bastits, que, a partir del mite de Dànae i Perseu acompanyaran Felicitat cap a la seua renaixença i li donaran una nova visió no solament de les relacions humanes, sinó també de la vida i, sobretot, de la mort.
En definitiva, Tot el que tinc per ballar amb tu, és una obra esplèndidament construïda sobre tres pilars fonamentals: mitologia, filosofia i imaginari de l’autora. Així, juntament amb personatges de la novel·la, trobem els personatges de les històries mitològiques que els protagonistes es conten els uns als altres; i sobretot en la part epistolar, Elvira Cambrils ens redescobreix les teories d’Aristòtil, Paltó, Spinoza o Nietzsche com a puntals per a la superació personal.
(Publicat al suplent Arte y Letras del diari Información el 24 de setembre de 2015)