jueves, 7 de enero de 2016

Un món de contrastos sota el pes del mocador

Najat El Hachmi, La filla estrangera, Edicions 62, Barcelona, 2015. 20 €

Najat El Hachmi (Beni Sidel, 1979) publica en Edicions 62 La filla estrangera (Premi BBVA Sant Joan), una novel·la en la qual segueix la línia encetada amb El Patriarca (Planeta 2008) i La caçadora de cossos (Columna 2011) on narrava els conflictes socials i psicològics que experimenten dones marroquines que viuen en una ciutat catalana, perfectament identificable en Vic, la ciutat on es va traslladar l'autora als 8 anys des del seu Marroc natal.
En aquesta obra Najat El Hachmi presenta la història d'una xica que entra en la maduresa havent de decidir entre començar els estudis universitaris o acceptar contraure matrimoni amb un cosí que viu al Marroc. Educada únicament per la mare, se sent en deute amb ella pels esforços que ha fet per apujar-la sola en un país estrany, la qual cosa li provoca un duríssim conflicte intern que analitzarà al llarg de tota la novel·la. Unit al dilema personal que suposaria el trencament de l'estret vincle emocional que l'uneix amb la mare i, per extensió, amb la seua cultura d'origen, explica els problemes d'integració amb què es troba quan intenta avançar en el món laboral com una catalana més. En aquest sentit, el contrast entre les dues cultures de les quals la protagonista sent que forma part, és el pilar en què es fonamenta tota la història.
Així, aquesta dissemblança presentada de manera crua, despullada de qualsevol tipus de tabú, fa de La filla estrangera una novel·la valenta que ofereix al lector la millor i la pitjor cara de la cultura musulmana i de la societat catalana, i deixa al descobert les mancances del procés d'integració dels immigrants musulmans al mateix temps que propicia la reflexió sobre la voluntat d'assimilació i convivència de les dues cultures. A aquest respecte, la crítica més dura que se li fa a la cultura musulmana és la repressió i la manca de llibertat que pateixen les dones, fins i tot quan es troben lluny del seu país d'origen. Així és com en un moment determinat, la protagonista, una dona rebel, profundament compromesa amb la seua femineïtat i amb una forta voluntat d'integració, es veu abocada a cobrir-se els cabells amb el mocador, que esdevé  el símbol de la coerció que pateixen moltes dones d'aquesta cultura. La societat d'acollida no queda exempta de dures crítiques per part de l'autora, que deixa al descobert, entre moltes altres coses, la hipocresia amb què es du a terme el procés d'assimilació dels nouvinguts.

En definitiva, sota l'ombra de les contínues referències a la figura i l'obra de Maria Mercè Marçal, Najat El Hachmi presenta una protagonista coratjosa i decidida que enfronta els conflictes personals i interculturals de manera honesta i desproveïda de prejudicis i llocs comuns en la qual qüestiona contundentment algunes de les creences més arrelades de la tradició musulmana i la competència integradora de la societat occidental.

Ressenya publicada al suplent "Arte y Letras" del diari Información el 31 de desembre de 2015