martes, 11 de octubre de 2016

Lilith contra el patriarcat





Glòria Sabaté, La filla de Lilith, Edicions B, Barcelona: 2016.  275 pàgines. 19 €

Glòria Sabaté (Barcelona), és llicenciada en Filologia Catalana, per la Universitat de Barcelona. Especialista en Literatura Catalana Medieval, en Història de la Ciència i en Cultures Medievals, s’inicià en el món de la literatura l’any 2007 amb el relat Na Brianda, amb el qual va guanyar el Premi Joana Raspall de Relats Breus de Sant Feliu de Llobregat. La filla de Lilith és la seua primera novel·la.
Els lectors interessats tant en la novel·la històrica com en les narracions de misteri, descobriran en La filla de Lilith una obra ambiciosa que no els deixarà indiferents. Amb una prosa àgil, tot i que farcida de descripcions acuradíssimes, Glòria Sabaté, amb la figura de Lilith com a rerefons, fila una història de misteri plena de màgia i intrigues que se situa en la Barcelona de finals del segle XIV, quan una nit d’hivern, al bordell de Viladalls, és brutalment assassinat un dels clients. I no serà l’únic. Els cossos apareixen plens de dentegades i amb els testicles arrancats. El metge-barber, Joan Marçol, serà l’encarregat d’investigar els crims, per a la qual cosa comptarà amb l’ajuda del jove jueu,  Hasday Benvenist, alquimista, de l’estrafolari canonge, en Pelegrí, i de la remeiera Maria, posseïdora d’un do especial. Aquests, però, són només uns pocs dels personatges d’una galeria de figures molt ben perfilades i creïbles que conformen una història documentada fins al més mínim detall, que denota la vasta formació de l’autora en cultura medieval. En aquesta primera novel·la, Glòria Sabaté ens ofereix, a més, una completíssima informació sobre herbes i remeis ancestrals, sobre beuratges i menjars, sobre costums i maneres de vestir de les cultures jueva i cristiana, de rics i de pobres.
La novel·la, s’estructura en 69 capítols, generalment breus, però d’extensió una mica desigual, agrupats en tres parts: “Primera lluna plena”, “Segona lluna plena” i “lluna negra”, que es corresponen amb l’estructura clàssica de plantejament, nus i desenllaç del text narratiu. Cal destacar, en aquest sentit, la presència de la lluna, en tant que l’ambient actua sempre com un actant. Els personatges es mouen majoritàriament entre la nit i la matinada, amb els ossos entumits pel fred i la pluja, elements intensificadors de la por que provoquen les invocacions diabòliques i les ombres malèvoles que s’amaguen als portals dels carrers foscos i humits.
 De trama molt ben resolta, La filla de Lilith, ens trasllada a una ciutat plena de contrastos entre jueus i cristians, entre classes socials,  entre ciència i fetilleria, entre el món femení i el masculí. Un altre dels molts encerts de l’autora, des del punt de vista de la sensibilitat amb que fila la història, és que hi trobem també uns carrers plens d’olors d’espècies i de fems barrejats amb l’olor de la por i de la mort, que persegueixen contínuament els personatges.
En definitiva, Glòria Sabaté ha aconseguit una història molt ferma i molt ben lligada, captivadora des de la primera pàgina. Una història, en definitiva, que encisa des del primer moment amb el rescat d’una figura oblidada: Lilith, la dona que es va revelar contra Déu i contra el seu model de món patriarcal.